Jo vaig adoptar una sènior

HERA no corre darrere les joguines, però corre amb mi No neda al Mar, però s'estén al meu costat a contemplar les onades No camina amb el port que va haver de tenir en la seva joventut, però sempre camina al meu costat No sembla especialment afectuosa i en canvi es desfà amb la carícia d'un nen No parla, però veure la gratitud en els seus ulls t'inunda de pau No fa cabrioles i moneries, però sap fer-se entendre com ningú La decisió que passi la resta de la seva vida a casa no va ser difícil, només hi havia una opció; i encara que els sènior no són sant de devoció de la majoria d'adoptants, no m'imagino altra companya més obedient, tranquil·la i lleial. La seva bondat és infinita…, només espero estar a l'altura.